El novembre de l’any 2005 l’Assemblea General de l’ONU va designar el 27 de gener, data de l’alliberament d’Auschwitz, “Dia Internacional de Commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat”, iniciativa ratificada pel Parlament Europeu i la UNESCO, amb el propòsit de recordar a totes les víctimes de l’Holocaust i de la persecució nazi i evitar presents i futurs genocidis en les nostres societats.
A partir d’aleshores a Espanya i en diferents punts del planeta es recorda les víctimes del genocidi dut a terme pel règim nazi i els seus aliats durant la Segona Guerra Mundial, en la mesura que la memòria no és tan sols un acte de justícia per a les víctimes sinó també un instrument d’alerta i prevenció. Durant el règim nacionalsocialista no tan sols es va universalitzar i estendre el crim, amb empremtes indelebles, sinó que es van soscavar els fonaments mateixos de la civilització i es va destruir la Humanitat.
L’eliminació dels jueus va venir precedida per una sèrie de mesures d’identificació i segregació que els van privar de tots els seus drets, procés que va conduir a l’assassinat industrial i planificat, un cop consumades les matances en els territoris de la Unió Soviètica. També totes les poblacions europees ocupades pels nazis van rebre els seus atacs criminals, dirigits no tan sols contra els jueus, sinó també contra tots aquells que s’oposaven als seus dictats i lluitaven per la seva llibertat.
El règim nacionalsocialista contemplava la construcció d’una nova societat basada en la desigualtat dels éssers humans, sota el mite de les races, i en el seu dret a decidir quins tenien dret a la vida i els que estaven condemnats a l’esclavitud i la mort. L’imperi nazi es va erigir sobre milions de cadàvers i d’esclaus: opositors polítics, discapacitats, maçons, gitanos, homosexuals, Testimonis de Jehovà… Entre ells, els gairebé 10.000 dones i homes espanyols republicans deportats als camps del III Reich, per la seva condició de enemics polítics de Franco i de Hitler i per la seva contribució a la lluita contra l’ocupant alemany a França.
Integrar el record de l’Holocaust i de totes les víctimes del nazisme en les consciències individuals i col·lectives ha de servir per conèixer fins on pot arribar la capacitat humana per perpetrar el mal i per exercir el bé, i ha de convertir-se en arma poderosa davant de missatges i insídies amenaçadores en èpoques de crisi i inseguretats. Perquè reflexionar sobre les causes i conseqüències de l’Holocaust i la persecució de tots els col·lectius considerats enemics esdevé compromís de lluita contra l’antisemitisme, racisme i qualsevol forma d’intolerància, així com contra els revisionismes i negacionismes, justament en els temps actuals en que arreu del món es manifesten tendències i es duen a terme accions que vulneren els Drets Humans.
Davant de tot això, no podem defallir en el compromís personal i polític durant els 365 dies de l’any, encarnats simbòlicament en aquest 27 de gener i en el pròxim dia 5 de maig, instaurat com a dia d’homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme.
Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya