A continuaci\u00f3 podeu llegir el discurs que va fer el president de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, durant l’acte de commemoraci\u00f3 del 80 aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc al Parlament de Catalunya el passat dia 8 de maig de 2025:<\/p>\n
SALUTACIONS<\/p>\n
Honorable President, consellers, diputats i diputades, amics, amigues,…<\/p>\n
En nom de l\u2019Amical dels Brigadistes Internacionals de Catalunya, de l\u2019Amical d\u2019Antics Guerrilles de Catalunya, de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Persones Expresses, Pol\u00edtiques del franquisme. De l\u2019associaci\u00f3 Pro-Mem\u00f2ria dels Immolats per la Llibertat de Catalunya i l\u2019Amical de Mauthausen i altres camps\u00a0 voldria recordar que el passat dilluns, dia 5,\u00a0 es van complir 80 anys de l\u2019alliberament de Mauthausen, emmarcant-se cronol\u00f2gicament en els dies previs del final de la Segona Guerra Mundial que avui commemorem. Els primers mesos de 1945, a mesura que avan\u00e7aven les tropes aliades pels territoris de l’occident europeu ocupats per Alemanya, l’ex\u00e8rcit sovi\u00e8tic ho feia per l’Est i les tropes alemanyes es batien en retirada cap als territoris de l’interior del Reich, es van anar alliberant els camps nazis evidenciant al m\u00f3n els assassinats massius de milions de persones durant els darrers quatre anys que responien a una concepci\u00f3 industrial de la mort i a la m\u00e9s pertorbadora immoralitat: el menyspreu a la vida de totes les persones que el nazisme va considerar no mereixien ser viscudes.<\/p>\n
No \u00e9s el moment d’analitzar les causes, els motius i l’aparent desra\u00f3 d\u2019aquells crims. Per\u00f2 una vegada m\u00e9s hem de denunciar 80 anys despr\u00e9s que la persecuci\u00f3 i l\u2019intent d\u2019extermini del jueus, de les comunitats gitanes, dels homosexuals, Testimonis de Jehov\u00e0, discapacitats, presoners sovi\u00e8tics, poblacions eslaves i el denominats enemics pol\u00edtics, entre el quals es trobaven els nostres gaireb\u00e9 10.000 deportats i deportades, que havien estat els primers lluitadors antifeixistes a Europa, defensant la Segona Rep\u00fablica.<\/p>\n
Aquestes pol\u00edtiques d\u2019extermini no van ser l\u2019acci\u00f3 d\u2019un boig amb un poder absolut, tenien una teoritzaci\u00f3 pol\u00edtica amb la creaci\u00f3 d\u2019una jurisprud\u00e8ncia i una estructura administrativa que donava cobertura legal al crim m\u00e9s devastador de la hist\u00f2ria. El nazisme i les seves fatals conseq\u00fc\u00e8ncies va ser el resultat d\u2019un sistema pol\u00edtic de car\u00e0cter supremacista i racial que compt\u00e0 amb la complicitat d\u2019amplis sectors de la societat econ\u00f2mica, cient\u00edfica i cultural de l\u2019Alemanya de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n
L’historiador angl\u00e8s Robert Alexandre Clarke Parker a la seva obra ja cl\u00e0ssica \u201cEuropa 1918-1945\u201d assenyalava :<\/p>\n
Pocs alemanys sabien tot el que passava. Tots coneixien les \u201cdeportacions\u201d, i molts, les matances de l’est:\u00a0 una es feia sobre la base de la colonitzaci\u00f3 i l’altra era part de la guerra, un aspecte de la lluita contra els guerrillers,<\/em><\/p>\n El significat hist\u00f2ric del r\u00e8gim nazi demostra la baixesa en qu\u00e8 poden caure uns \u00e9ssers humans civilitzats, integrats en una societat altament organitzada. El concepte que la humanitat tenia de si mateixa, mai no tornar\u00e0 a ser el mateix.<\/em><\/p>\n L’alliberament dels camps, com ja hem dit, va ser un proc\u00e9s paral\u00b7lel a la derrota d’Alemanya i el final de la Segona Guerra Mundial, va significar per a la societat europea i mundial l’inici d’una nova etapa hist\u00f2rica on la derrota del nazi-feixisme semblava augurar un futur en pau per a les societats traumatitzades per aquelles aterridores experi\u00e8ncies. Fos com una conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la guerra o per les terror\u00edfiques imatges que arribaven dels camps recentment alliberats.<\/p>\n La realitat europea, en aquell final de primavera del 1945, era d’una destrucci\u00f3 generalitzada, que anava molt m\u00e9s enll\u00e0 dels terribles efectes devastadors de la guerra i es van veure afectats tots els aspectes de la vida d\u2019uns estats en perill de fallida total<\/p>\n Keith Lowe va iniciar la seva obra \u00ab Continent salvatge \u00bb amb el seg\u00fcent retrat :<\/p>\n Imaginem un m\u00f3n sense institucions. \u00c9s un m\u00f3n on les fronteres entre pa\u00edsos semblen haver-se dissolt, deixant un \u00fanic paisatge infinit per on la gent viatja buscant comunitats que ja no existeixen. Ja no hi ha governs, ni a nivell nacional ni tan sols local. No hi ha escoles ni universitats, ni biblioteca, ni arxius, ni acc\u00e9s a cap tipus d’informaci\u00f3. No hi ha cines ni teatres,\u2026 La r\u00e0dio funciona de tant en tant, per\u00f2 el senyal \u00e9s remot, i gaireb\u00e9 sempre en una llengua estrangera. Ning\u00fa no ha vist un diari durant setmanes. No hi ha trens ni vehicles de motor, tel\u00e8fons ni telegrames, oficines de coreus, comunicaci\u00f3 de cap mena excepte la que es transmet a trav\u00e9s del boca a boca… Guardeu el que es pugui extreure de la runa. No hi ha menjar.<\/em><\/p>\n En aquell desolat solar europeu, els nostres supervivents deportats van tenir serioses dificultats per abandonar els camps acabats d’alliberar. Van comprovar\u00a0 la seva veritable condici\u00f3 d’ap\u00e0trides en veure’s abandonats, per segona vegada, en la seva particular hist\u00f2ria de derrota: primer per Fran\u00e7a el 1939 quan van ser internats en els camps de concentraci\u00f3 del Rossell\u00f3 i el 1945 a Mauthausen quan es va fer evident que ning\u00fa els reclamava i contemplaven impotents el retorn als seus respectius pa\u00efsos dels seus companys de deportaci\u00f3 d’altres nacionalitats. Passades unes setmanes, els companys francesos de deportaci\u00f3 -com a resposta a l’amistat teixida al camp, per\u00f2 tamb\u00e9 per la coincid\u00e8ncia pr\u00e8via amb algun dels fronts de batalla d’Espanya on havien lluitat com a Brigadistes Internacionals- van instar el govern franc\u00e8s que acoll\u00eds als espanyols per haver estat detinguts a Fran\u00e7a i molts d’ells haver participar a la resist\u00e8ncia contra l\u2019ocupant nazi. I ara, s\u00ed, Fran\u00e7a va respondre i per vies diferents els va repatriar cap a Par\u00eds.<\/p>\n Acollits a Fran\u00e7a, despr\u00e9s de ser rebuts a l’hotel Luthecia, van haver d’enfrontar-se a una nova realitat per a la qual no estaven preparats: obrir-se pas com a supervivents dels camps en aquella nova etapa del llarg exili republic\u00e0 que mai no s’haurien imaginat haver de viure, veient-se allunyar la possibilitat de tornar a Espanya. Una nova tra\u00efci\u00f3 als republicans espanyols de les pot\u00e8ncies democr\u00e0tiques occidentals que ja havien estat abandonats durant la guerra amb el pacte de no intervenci\u00f3 i ara, aquestes mateixes pot\u00e8ncies anaven integrant al r\u00e8gim franquista pel seu accentuat anticomunisme, a mesura que el m\u00f3n es dividia en els dos blocs ideol\u00f2gics de la Guerra Freda. Les raons de la geoestrat\u00e8gia capitalista van acabar amb les esperances de veure Espanya alliberada del jou de la dictadura per les tropes aliades que havien ven\u00e7ut al triumvirat format per Hitler, Petain i Mussolini.<\/p>\n Els republicans i republicanes exiliats, amb enormes dificultats, van anar recuperant, o creant de nou, una vida quotidiana plena d\u2019incerteses i cada any que passava el retorn es veia perill\u00f3s, m\u00e9s lluny\u00e0 i remot. Alguns van decidir retornar a Espanya per intentar refer les seves vides i res no va ser f\u00e0cil per a ells: a les possibles repres\u00e0lies del r\u00e8gim calia afegir les dificultats per incorporar-se al m\u00f3n laboral i al seu entorn familiar i mantenir en silenci la seva experi\u00e8ncia personal.<\/p>\n Vist amb la perspectiva de les d\u00e8cades que han transcorregut cal preguntar-nos qu\u00e8 ha apr\u00e8s la societat actual quan assistim desconcertats a la propagaci\u00f3, no nom\u00e9s a Europa, sin\u00f3 a una bona part del m\u00f3n, on les democr\u00e0cies semblaven una salvaguarda dels Drets Humans, dels discursos banalitzadors de l\u2019extrema dreta i el q\u00fcestionament de determinats drets adquirits. 80 anys despr\u00e9s, veiem com la guerra afecta milions de persones de la poblaci\u00f3 civil en llocs com Ucra\u00efna, Palestina, el Iemen,… menyspreant els Drets Humans i vulnerant la legalitat internacional per interessos pol\u00edtics, territorials o d’una pretesa seguretat nacional. Situacions que ens retrotreuen a temps pret\u00e8rits que podr\u00edem pensar que estaven superats definitivament en el nostre entorn.<\/p>\n Res no est\u00e0 assegurat, la democr\u00e0cia se’ns presenta com un r\u00e8gim feble i que cal cuidar amb decisi\u00f3 i valentia. D’aqu\u00ed que \u00e9s necessari assumir el comprom\u00eds de lluita i resili\u00e8ncia de les persones que ens van precedir. Es per aix\u00f2 que avui voldria recordar, com un exemple encoratjador,\u00a0 a tres persones molt properes a tots nosaltres que ens han acompanyat en aquesta lluita des de fa molt anys: a la Teresa Alonso que cada any ens acompanyava a la commemoraci\u00f3 del dia de la victori\u00e0 com a supervivent del setge de Leningrad i que avui no pot estar aqu\u00ed pel seu estat de salut; a la Roser Roses, una \u201cnena de R\u00fassia\u201d que tamb\u00e9 ens acompanyava i que, malauradament, va morir el passat dissabte, com la Delfina Tom\u00e0s, una dona compromesa, que fou secretaria de la Federaci\u00f3 Internacional de Resistents a Viena i que ens va deixar el passat diumenge.<\/p>\n \u00c9s el seu exemple de lluitadores permanents, per un mon m\u00e9s just i solidari, el que ens encoratja a les entitats que represento avui, a continuar perseverant en el nostre comprom\u00eds per la mem\u00f2ria d\u2019una lluita constant per assolir els drets de les persones, de totes les persones, independentment de la seva condici\u00f3 social, econ\u00f2mica, cultura o per les seves opcions religioses o sexuals,<\/p>\n Com acabava el comunicat de l\u2019Amical de Mauthausen publicat el passat 5 de maig:\u00a0 \u00abPer la seva mem\u00f2ria, per nosaltres:\u00a0 Mai M\u00e9s!\u00bb<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A continuaci\u00f3 podeu llegir el discurs que va fer el president de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, durant l’acte de commemoraci\u00f3 del 80 aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc al Parlament de Catalunya el passat dia 8 de maig de 2025: SALUTACIONS Honorable President, consellers, diputats i diputades, amics, amigues,… En nom de l\u2019Amical dels Brigadistes Internacionals de Catalunya, de l\u2019Amical d\u2019Antics Guerrilles de Catalunya, de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Persones Expresses, Pol\u00edtiques del franquisme. De l\u2019associaci\u00f3 Pro-Mem\u00f2ria dels Immolats per la Llibertat de Catalunya i l\u2019Amical de Mauthausen i altres camps\u00a0 voldria recordar que el passat dilluns, dia 5,\u00a0 es van complir 80 anys … Continua la lectura de Discurs Commemoraci\u00f3 80 aniversari Final de la Segona Guerra Mundial al Parlament de Catalunya<\/span>