Amb motiu de la commemoraci\u00f3 del 75\u00e8 aniversari de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, un adjuntem el text que formava part del dossier del passat viatge a Mauthausen que va recordar aquest aniversari:<\/p>\n
1948-2023: 75 ANYS DE LA DECLARACI\u00d3 UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS (DDHH)<\/strong><\/p>\n ST\u00c9PHANE HESSEL <\/strong><\/p>\n L\u2019any 2010 sort\u00ed a la llum el manifest Indigneu-vos<\/em> que apel\u00b7lava la consci\u00e8ncia dels joves per rebel\u00b7lar-se davant les injust\u00edcies. El seu autor era\u00a0 St\u00e9phane Hessel (1917-2013), que havia viscut una bona part dels esdeveniments del segle XX. D\u2019origen berlin\u00e8s, de ben petit s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a Par\u00eds, on es relacion\u00e0 amb els cercles intel\u00b7lectuals i art\u00edstics d\u2019avantguarda. Amb la invasi\u00f3 alemanya combat\u00e9 contra l\u2019ocupant nazi des dels rengles de la Resist\u00e8ncia dins la xarxa \u201cGreco\u201d.<\/p>\n Capturat per la Gestapo, per la seva condici\u00f3 de resistent i jueu, va ser encabit en un tren, amb d\u2019altres presoners, destinats a Buchenwald i altres camps de concentraci\u00f3.\u00a0 Qualificats de \u201cterroristes perillosos\u201d, tot el grup estava destinat a morir, per\u00f2 gr\u00e0cies a l\u2019acci\u00f3 de resist\u00e8ncia de l\u2019interior del camp alguns pogueren salvar-se. Aix\u00ed, Hessel fou traslladat a Dora-Mittelbau, on hi romangu\u00e9 fins a l\u2019evacuaci\u00f3 a Bergen-Belsen, aconseguint evadir-se del comboi que el traslladava.<\/p>\n En acabar la Segona Guerra Mundial, Hessel va participar en la redacci\u00f3 de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans i al llarg de la seva vida va ser defensor infatigable dels drets humans arreu del m\u00f3n, en missions diplom\u00e0tiques de les Nacions Unides com a mediador i en responsabilitats ministerials a Fran\u00e7a.<\/p>\n LA DECLARACI\u00d3 UNIVERSAL DELS\u00a0DDHH<\/strong><\/p>\n La Declaraci\u00f3 fou adoptada per l\u2019Assemblea General de les Nacions Unides a Par\u00eds el 10 de desembre de 1948. Malgrat la realitat pol\u00edtica del moment, marcada per la Guerra Freda, \u00a0els seus redactors tenien ben presents els estralls dels anys de guerra, en que es vulneraren els drets fonamentals a tots els perseguits, detinguts o deportats d\u2019arreu del m\u00f3n.<\/p>\n I aix\u00ed s\u2019expressava en el pre\u00e0mbul:<\/p>\n \u201cConsiderant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la fam\u00edlia humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la just\u00edcia i de la pau del m\u00f3n.<\/em><\/p>\n Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans n’han derivat actes de barb\u00e0rie que revolten la consci\u00e8ncia de la humanitat, i que l’adveniment en el futur d’un m\u00f3n on les persones alliberades del terror i de la mis\u00e8ria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la m\u00e9s alta aspiraci\u00f3 humana.<\/em><\/p>\n Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un r\u00e8gim de dret a fi que l’\u00e9sser hum\u00e0 no es vegi obligat al capdavall a rebel\u00b7lar-se contra la tirania i l’opressi\u00f3.<\/em><\/p>\n Considerant que \u00e9s tamb\u00e9 essencial de fomentar l’establiment de relacions amistoses entre les nacions.<\/em><\/p>\n Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l’\u00e9sser hum\u00e0, en la dignitat i en la v\u00e0lua de la persona humana, en la igualtat de drets d’homes i dones, i que s’han demostrat disposats a afavorir el progr\u00e9s social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d’una m\u00e9s gran llibertat.<\/em><\/p>\n Considerant que els estats membres s’han comprom\u00e8s a assegurar, en cooperaci\u00f3 amb l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals.<\/em><\/p>\n Considerant que una concepci\u00f3 comuna d’aquests drets i d’aquestes llibertats \u00e9s de la m\u00e9s gran import\u00e0ncia amb vista al ple acompliment d’aquest comprom\u00eds<\/em><\/p>\n L\u2019Assemblea General,<\/em><\/p>\n Proclama aquesta Declaraci\u00f3 universal dels drets humans com l’ideal com\u00fa que tots els pobles i totes les nacions han d’assolir a fi que totes les persones i \u00f2rgans de la societat, tenint aquesta Declaraci\u00f3 sempre present a l’esperit, s’esforcin a promoure el respecte d’aquests drets i d’aquestes llibertats mitjan\u00e7ant l’ensenyament i l’educaci\u00f3, i assegurar amb mesures progressives d’ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicaci\u00f3 universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jur\u00eddicament en depenen.\u201d<\/em><\/p>\n Els drets humans fonamentals quedaren recollits en 30 articles, el primer dels quals declarava la llibertat i igualtat de tots els \u00e9ssers humans, sense cap distinci\u00f3 de religi\u00f3, classe, origen, opci\u00f3 pol\u00edtica, etc. A m\u00e9s de condemnar el servilisme, l\u2019esclavatge, les tortures, els tractes inhumans o degradants o les detencions arbitr\u00e0ries, bona part dels articles versaven sobre els drets inalienables, econ\u00f2mics, socials, pol\u00edtics, culturals i c\u00edvics de totes les persones: la circulaci\u00f3 i la lliure resid\u00e8ncia dins o fora del territori, la propietat individual i col\u00b7lectiva; la llibertat de pensament, de consci\u00e8ncia i religi\u00f3; la llibertat de reuni\u00f3, expressi\u00f3 i associaci\u00f3 pac\u00edfiques; la participaci\u00f3 directa o indirecta en el govern; la igualtat davant els tribunals, independents i imparcials; el treball amb condicions equitatives i satisfact\u00f2ries; la sindicaci\u00f3 per la defensa dels seus interessos; el nivell de vida adequat amb garanties de salut i benestar; l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3; la integraci\u00f3 en la vida cultural de la comunitat; etc. La declaraci\u00f3 acabava amb els deures de les persones vers la comunitat, solament dins de la qual podia desenvolupar lliure i plenament la seva personalitat, garantir el respecte i reconeixement dels drets de l\u2019altre i contribuir al benestar general en una societat democr\u00e0tica.<\/p>\n Per la manca de consens, la Declaraci\u00f3 no va aconseguir revertir-se en un tractat internacional, obligatori per als estats signants, per\u00f2 va esdevenir un referent orientatiu i va obrir el cam\u00ed per l\u2019adopci\u00f3 de tractats jur\u00eddics a nivell mundial i regional, en un llarg proc\u00e9s que tingu\u00e9 un punt culminant amb el Pactes Internacionals de Drets Humans de 1966, no exempt de tensions en la seva elaboraci\u00f3 i concreci\u00f3, a causa de la pol\u00edtica de blocs i la progressiva incorporaci\u00f3 a l\u2019ONU dels pa\u00efsos descolonitzats. A la d\u00e8cada dels 70 entraren en vigor els Pactes Internacionals de Drets Humans, que en l\u2019actualitat s\u00f3n: drets civils i pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials; contra el racisme; contra la discriminaci\u00f3 de les dones; contra la tortura; drets de la inf\u00e0ncia; treballadors migrants; contra la desaparici\u00f3 for\u00e7osa, i drets de les persones amb discapacitat.<\/p>\n EL CAS SINGULAR D\u2019ESPANYA<\/strong><\/p>\n Tot i la for\u00e7a de l\u2019ideari de la Declaraci\u00f3, els abusos contra els drets humans s\u2019han\u00a0 manifestat i es manifesten arreu del m\u00f3n. Tan sols cal referir-se al cas d\u2019Espanya, que no va ser admesa com a membre de l\u2019ONU fins l\u2019any 1955. L\u2019Assemblea General d\u2019aquest organisme havia condemnat, el 1945, en sengles confer\u00e8ncies a Postdam i San Francisco, el r\u00e8gim de Franco, pel seu origen i naturalesa feixista. I el 12 de desembre de 1946, l\u2019Assemblea, sota les consideracions del car\u00e0cter de la Dictadura, de l\u2019ajut rebut per l\u2019Alemanya nazi i l\u2019It\u00e0lia feixista, de l\u2019acci\u00f3 de la Divisi\u00f3n Azul i el suport als enemics dels aliats, de formar part de la conspiraci\u00f3 bel\u00b7ligerant contra els pa\u00efsos de les Nacions Unides, va acordar excloure Espanya dels organismes internacionals i la retirada d\u2019ambaixadors, a m\u00e9s d\u2019estudiar les mesures pertinents en cas de no establir un govern amb consentiment dels governats i comprom\u00e8s en respectar la llibertat de paraula, de culte i de reuni\u00f3.<\/p>\n (Resoluci\u00f3 39 (I) de l\u2019Assemblea General de l\u2019ONU sobre la q\u00fcesti\u00f3 espanyola).<\/p>\n La majoria d\u2019estats retiraren els ambaixadors, per\u00f2 mai es trencaren del tot les relacions diplom\u00e0tiques. Els EUA, amatents a fer d\u2019Espanya una plataforma de contenci\u00f3 del comunisme, endegaren un seguit de programes d\u2019ajut econ\u00f2mic, fins que el 1950 es derog\u00e0 la resoluci\u00f3 de condemna de la ONU\u00a0 i el 14 de desembre de 1955 Espanya va a passar a ser-ne membre.<\/p>\n Per a res comptaren la repressi\u00f3 i l\u2019opressi\u00f3 del poble ni la violaci\u00f3 sistem\u00e0tica dels Drets Humans, durant tota la llarga Dictadura i fins i tot en els anys de la Transici\u00f3, tot i la ratificaci\u00f3 per part d\u2019Espanya dels Pactes de 1966 abans al\u00b7ludits i la signatura d\u2019alguns convenis. En s\u00f3n clar exemple les reiterades negatives a les peticions de legalitzaci\u00f3 de l\u2019associaci\u00f3 l\u2019Amical de Mauthausen i altres camps, fundada l\u2019any 1962 per tal de defensar els drets morals i materials dels deportats i les seves fam\u00edlies i que no va obtenir el reconeixement legal fins 1978. Fou el mateix any en que el 29 de desembre s\u2019aprov\u00e0 la \u00a0Constituci\u00f3, en la qual la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans qued\u00e0 fixada en els seg\u00fcents termes:<\/p>\n \u201cArticle 10 Constituci\u00f3 Espanyola<\/em><\/p>\n A hores d\u2019ara, cal valorar aquella llunyana Declaraci\u00f3 com el document en que, per primera vegada, quedaren ressenyats de manera clara els drets i llibertats per a totes les persones. Elaborada amb forta determinaci\u00f3 pels seus autors, un dels quals, St\u00e9phane Hessel, tot i haver patit totes les ofenses a la seva dignitat, aconsegu\u00ed revertir-les en un llarg cam\u00ed vers la defensa dels drets de totes les persones del m\u00f3n, privades de la seva dignitat.<\/p>\n Manca encara rec\u00f3rrer un llarg cam\u00ed per incorporar altres nous drets, entre els quals el dret a la mem\u00f2ria, i fem nostres les paraules expressades pel relator de l\u2019ONU, Pablo de Greiff, l\u2019any 2014 en la seva visita a Espanya, per tal de reivindicar i lluitar per \u201cla promoci\u00f3 de la veritat, la just\u00edcia, la reparaci\u00f3 i les garanties de no repetici\u00f3\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb motiu de la commemoraci\u00f3 del 75\u00e8 aniversari de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, un adjuntem el text que formava part del dossier del passat viatge a Mauthausen que va recordar aquest aniversari: 1948-2023: 75 ANYS DE LA DECLARACI\u00d3 UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS (DDHH) ST\u00c9PHANE HESSEL L\u2019any 2010 sort\u00ed a la llum el manifest Indigneu-vos que apel\u00b7lava la consci\u00e8ncia dels joves per rebel\u00b7lar-se davant les injust\u00edcies. El seu autor era\u00a0 St\u00e9phane Hessel (1917-2013), que havia viscut una bona part dels esdeveniments del segle XX. D\u2019origen berlin\u00e8s, de ben petit s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a Par\u00eds, on es relacion\u00e0 amb els cercles intel\u00b7lectuals i art\u00edstics d\u2019avantguarda. Amb la invasi\u00f3 alemanya combat\u00e9 contra l\u2019ocupant … Continua la lectura de 75\u00e8 aniversari de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans<\/span> \n