Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya

Missió, valors i història

Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya

L’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració del nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps.

L’Amical de Mauthausen representa als deportats d’aquest camp austríac i de tots els camps del III Reich, tot i que l’associació pren el nom de Mauthausen pel fet de ser el camp on van ser deportats més espanyols.

L’Amical agrupa i representa a deportats de tota Espanya i té la seva seu a Barcelona. És l’objectiu d’aquesta associació treballar a favor de la memòria de tots i totes aquells que van viure i lluitar durant la guerra civil abans de creuar la frontera catalano-francesa camí de l’exili, i més tard van patir deportació als camps nazis. L’Amical col·labora i impulsa actuacions a tot l’Estat espanyol, amb socis col·laboradors a tot el territori, i especialment actius a Andalusia, Aragó, Astúries, Comunitat Valenciana, Euskadi , Galicia i Madrid.
L’Amical manté vincles i col·labora també amb institucions i entitats de l’estranger i del nostre país, que tenen una història i una finalitat similars, especialment amicals i memorials dels camps de concentració i associacions memorialístiques.

FUNDACIÓ

L’Amical va ser fundada el 1962 per exdeportats i familiars per agrupar vídues i orfes i  donar suport a tots els deportats que havien tornat de l’exili i que no disposaven a Espanya d’una associació d’aquest tipus, i que sí havien trobat a França, on molts espanyols a l’exili s’havien integrat a la Amicale des Déportés, Familles et Amis de Mauthausen o a la Federación Española de Deportados e Internados Políticos fundada a Toulouse el 1947. Actualment molts dels nostres socis formen part al mateix temps de l’Amicale francesa, entitat amb la qual col·laborem assíduament.
Amb dos intents frustrats de legalització el 1963 i el 1967, l’Amical es va veure obligada a treballar en la clandestinitat fins el final de la dictadura franquista, per la qual cosa les seves activitats es van veure molt limitades. En aquest període, la tasca principal de l’associació va consistir en localitzar supervivents i familiars de les víctimes, assessorar-los sobre les indemnitzacions que donava Alemanya, organitzar viatges a Mauthausen i, en la mesura del possible, dur a terme activitats divulgatives.

LEGALITZACIÓ

A partir de la legalització, que no va arribar fins el 1978, es va iniciar una nova etapa de forta activitat divulgativa. Aquesta etapa va coincidir amb la publicació de la important obra de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis, que va treure a la llum pública una història fins aquell moment pràcticament ignorada: la dels aproximadament 10.000 republicans espanyols, exiliats a França, que van ser enviats pels nazis als camps de concentració o obligats a realitzar treballs forçats dins l’organització TODT.

Va ser aleshores quan van començar també els primers i tímids actes de reconeixement institucional, després que, a la reunió del Comitè Internacional de Mauthausen celebrada a Barcelona el 1979 amb representants de 18 nacions, es va decidir promoure l’aixecament de monuments a la deportació a pobles de tot Espanya. L’impuls o participació en tots aquells actes d’homenatge en municipis i Comunitats Autònomes als deportats i les deportades d’arreu de l’estat, ja es tracti d’homenatges individuals o col·lectius, segueix sent avui dia una de les activitats bàsiques de l’associació.